Bloc

Articles escrits pels nostres psicòlegs

Problemes de parella per Nadal

El Nadal poden ser unes dates en què s’aguditzin els sentiments de tristesa i solitud. Aquestes emocions solen anar acompanyades d’idees de manca de capacitat, de mereixement, o d’acabar amb tot. Les persones viuen diferents experiències i dificultats, i es pot aprendre a afrontar de forma més eficaç els desafiaments. Hi ha alternatives, i es pot buscar ajuda per a un present i un futur millors.

A les festes nadalenques ens recorden una i altra vegada la fraternitat i la compassió, a la feina, a la família, als mitjans de comunicació. Sembla que hem d’estar feliços i plens de bons desitjos cap a la vida, cap a nosaltres mateixos i cap als altres.

No obstant això aquestes dates de festa poden recordar-nos als que ja no hi són o poden aguditzar els sentiments de solitud i abatiment. És freqüent que s’incrementin en aquests casos els sentiments de desesperança i tristesa. A les grans ciutats com Madrid el soroll no fa sinó posar de manifest els sentiments de depressió, augmentant l’aïllament percebut.

 

 

En contrast amb la suposada alegria exterior, les persones en aquestes situacions manifesten idees de manca de pertinença i viuen el bullici com un fort xut que ressona en el seu buit: “estic sol”; “L’alegria no és per a mi”; “Sóc desgraciat”; “No mereixo …”; “Ningú m’entén”; “No tinc sortida”; “No sóc capaç” … És igual si tenim persones al voltant o no quan el sentiment és d’estar sol, separat, d’estar exclòs de la vida que passa al voltant, que passa però de la qual no es forma part. Potser el pitjor és creure que no hi ha sortida, que aquesta situació no pot sinó empitjorar, i que la vida no val la pena. Es comença llavors a fantasiejar amb acabar amb tot, amb fugir a través de la mort, i aquesta es torna una opció acceptable.

Moltes persones adultes han de lidiar amb circumstàncies difícils: pèrdues econòmiques, de treball, pèrdua de familiars i amics, crisi de parella, pèrdua d’estatus. Com s’enfrontin aquests desafiaments depèn en primer lloc de les representacions mentals que cadascú es fa d’aquestes situacions. Després, de la percepció dels recursos que té o que pot aconseguir i de les estratègies que posi en marxa. Què canviaria si canvien les representacions mentals? Si el significat d’aquestes pèrdues canviés, és possible que les emocions associades també ho fessin.

 

¿Problemes? Tenen solució

 

Unes quantes coses a la vida no tenen remei, és millor que aprenguem a acceptar les coses que no podem canviar, com deia Sant Agustí. Altres coses externes sí poden canviar i es pot aprendre a fer diferents coses per facilitar aquest canvi. I, sobre el món intern de les persones, cada un de nosaltres i nosaltres, tenim la clau per modificar-lo. Que les coses vagin malament no vol dir que hagin d’anar malament en el futur, es pot esperar alguna cosa millor, i és vital saber que hi ha alternatives. Buscar ajuda d’un professional, psicòleg o psicòloga, pot ser un.

Per molt negre que sigui el present i per molta desesperació que es tingui, val la pena recordar que cada un de nosaltres i nosaltres pertany al gènere humà, pot trobar companyia i compartir experiències, té dret a la dignitat i a l’esperança.

Write a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *